CINEMA INTERACTIU, SENSE GLAMOUR NI CATIFA VERMELLA

CINEMA INTERACTIU, SENSE GLAMOUR NI CATIFA VERMELLA

 

A pocs dies de celebrar-se el Festival de Sitges, una de les cites cinematogràfiques de l’any, el certamen llença una notícia que passarà pels mitjans de puntetes però que és significativa: acollirà per primera vegada una trobada d’autors i productors d’interactius i crossmedia on hi participarà l’autor de la primera sèrie crossmedia europea, Spiral, de la mà del programa MEDIA de la Unió Europea.

Per què seguim tots els fil, una producció audiovisual crossmedia, transmedia, webdoc, digital storytelling, convergence media o de cinema interactiu és aquella que fa ús d’alguna plataforma interactiva en part o en la seva totalitat per a construir una narrativa no lineal. Ja sigui en la web, a través de tabletes, mòbils, DVD, etc. Deixem fora d’aquest article aquelles produccions multimèdia de caire educatiu o publicitari.

Cada dia més aquests tipus de produccions aniran poc a poc envaint els nostres espais de consum audiovisual fins a convertir-se potser en un mercat fructífer. Aquest és un camí inevitable, paral·lel al mercat cinematogràfic i totalment compatible amb ell. Malgrat que les vies de recuperació de finançament no són clares i a l’espera de com evolucioni la televisió interactiva caldria apostar per un espai de creació audiovisual emergent que aglutini dos dels sectors claus del moment, les TIC i l’audiovisual.

Per què agafem una mica de perspectiva, les primeres experiències de cinema interactiu de laboratori es remunten al 1978 amb Aspen Movie Map del MIT però no és fins als voltants del 2000 (això té explicacions de caire tecnològic i de distribució de continguts en línia) quan destacats autors i productores de broadcasting llencen les seves primeres experiències en la web. D’internacionals en podem destacar Peter Greenaway que publicava el 2003 el seu projecte multimèdia The Tulse Luper Suitcases. El projecte Hbovoyeur del 2007, dissenyat exclusivament per la web de HBO, o el premiat webdoc Prision Valley del canal franco-alemany ARTE.

Hi ha diversos factors que apunten l’emergència imminent d’aquest espai de producció, en citem aquí uns quants:

  • Grans productores de continguts audiovisuals i cadenes fa anys que aposten per les noves pantalles. Algunes d’aquestes són la BBC o Channel 4 que produeix sèries totalment en línia com Embarrassing bodies. El canal ARTE alimentant una línia de productes interactius molt premiats, o el National Film Board de Canadà que té una línia de finançament de productes interactius encara més arriscada que les anteriors.
  • S’estan gestant molts esdeveniment acadèmics internacionals com el I-doc o premis internacionals com Web Documentary Award.
  • Alguns estudis afirmen que ja consumim més pantalles digitals que televisió.
  • El 2010 apareix l’iPad i obre un nou espai de consum de ficció audiovisual fora de l’ordinador personal.

Però principalment, existeix un nou factor d’hàbit de consum: en paral·lel al consum lineal hi ha també tota una massa d’espectadors desitjosos de consumir i contribuir (prosumers) en bons productes audiovisuals interactius. Han crescut amb això.

Davant d’aquesta eufòria un esperaria trobar una producció local a l’alçada dels destacats autors cinematogràfics del país, de les grans productores audiovisuals o de les premiades innovacions tecnològiques, però no és així. Les experiències estatals es poden resumir en dos: la producció multimèdia de La Pelota Vasca de Julio Medem del 2003, amb les seves versions web i DVD i el documental interactiu Guernika de TV3 del 2007, amb una original proposta d’integració entre pantalla televisiva i interfície web. És possible que hi hagi alguna altra experiència més independent com A pera picada o Noches Blancas que no han tingut tant de ressò com les anteriors.

I això té alguna explicació? No ho sabem però una ullada ràpida a la guia de finançament públic Europeu de projectes interactius ens aporta alguna pista ja que no recull finançament de cap institució catalana o espanyola. I tampoc hem estat capaços de trobar cap beca o ajut públic o privat per a la realització d’aquest tipus de producte.

Com que ens agrada el cinema, i molt, voldríem veure autors locals lluint el nostre talent en les places de l’audiovisual interactiu més innovador i poder formar part d’aquest particular moment tant Lumière on la tecnologia segueix fent avançar (no sabem en quina direcció) el llenguatge audiovisual. Esperem que sigui ben aviat!