ESPECTACLES DIGITALS PER A TOTA LA FAMÍLIA

 

Text publicat al blog sobre Cultural Digital de la Generalitat

Hi havia una vegada una nena que vivia en una capsa de sabates… Aquest podria ser el començament d’un espectacle familiar qualsevol que faria les delícies dels més petits de casa. Resulta que aquest és el títol d’una d’espectacle no tan convencional de la companyia Zum-Zum Teatre perquè la protagonista viu dintre d’una capsa que pren vida a través de projeccions audiovisuals.

Durant els últims anys les companyies de teatre familiar han decidit endinsar-se en el món de l’audiovisual digital experimentant el seu llenguatge des de l’artesania, el respecte i la distància que genera un espai de creació desconegut, però amb el convenciment que les eines digitals poden aportar un cop d’aire fresc que ajudi a renovar aquesta disciplina i que també permeti acostar-se a nous públics.

Fa pocs dies assistia content a moderar una taula rodona organitzada per l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics (la TTP) dintre de les Jornades CREA2016. En la taula hi participaven quatre companyies de teatre familiar que aposten per noves dramatúrgies digitals en major o menor mesura, i que comparteixen discursos d’innovació, d’integració del “tècnics” dintre dels seus processos de creació, i d’accés a nous públics. Vaig sortir de la taula gratament satisfet d’escoltar tantes bones voluntats d’innovació digital en el seu àmbit. I com si d’un efecte d’atracció es tractés, durant alguns dies després de la taula diverses persones m’han fet arribar articles, projectes i recomanacions sobre companyies que innoven digitalment en els seus espectacles per a tots els públics. I resulta que en són unes quantes!

A Fira Tàrrega es presentava recentment de manera exitosa l’espectacle de petit format L’oníric món de dinsde la companyia Holoqué Arte fent ús d’uns hologrames que han fascinat tots els públics, petits i més ganàpies.

La jove companyia Bàcum segueix proposant espectacles interactius per a tots els públics, i alguns ja comencen a ser uns clàssics pel llarg recorregut que tenen com és el dolç Bombolles de paper on es desenvolupen diverses tècniques audiovisuals d’interacció gràcies a una Kinect i molt d’enginy.

En el debat de la taula van sorgir diverses qüestions interessants i una d’elles em va cridar l’atenció: el problema de l’accés a la formació digital dintre del món de l’espectacle. Una noia jove del públic assistent, que potser es planteja assolir noves competències, i alguns dels directors de les companyies, exposaven la dificultat de trobar formació digital per les arts en viu, i com a conseqüència, la dificultat de trobar gent que pugui ajudar a realitzar aquests projectes. I aquesta és una qüestió clau. A banda d’una iniciativa que vaig impulsar a la UPF ara ja fa quatre anys, els programes de formació superior segueixen orientant joves dramaturgs i escenògrafs sense uns mínims de coneixement en les plàstiques digitals.

Esperant que arribi el moment en que els estudiants de tècniques del teatre puguin aprendre a fer unmapping haurem d’anar tirant de creadors digitals que venen de l’àmbit tecnològic, figures que ara van molt buscades com l’artesana digital (sic) Anna Carreras que col·labora activament amb la companyia La petita malumaluga realitzant un petit artilugi interactiu dintre de Bitels per a nadons, o l’incansable Román Torre participant en la creació d’aquesta espectacular obra interactiva per a petits d’Imaginart que és Little Night, entre d’altres artistes digitals.

I és que en el fons l’equació és simple: si el públic té ganes de veure i jugar amb ginys i pantalles digitals dintre dels espectacles perquè són part de la nostra cultura popular, si alguns creadors volen explorar nous camins i alguns desenvolupadors volen explorar l’art teatral, si tot això ho tenim, quina és la variable que cal resoldre? Programació! Però tranquils pares i mares que tenim oferta d’alguns valents: aviat podreu recuperar El Petit Príncep de l’Àngel Llàcer a la sala Barts amb un treball audiovisual fantàstic (“escenografia visual”) de Desilence Studio o l’obra Sensacional, “un espai de sensacions audiovisuals”, al SAT Teatre.

Vinga famílies, tots cap al teatre a veure obres digitals que segurament fascinaran tant als més petits com als grans!