Els llibres són en si mateixos portadors de vida. Nosaltres, els humans, com a éssers limitats que som llegim un llibre de manera transversal, desplaçant-nos entre les paraules que hi trobem, sense ni assabentar-nos de tot l’ecosistema que viu sota dels mots. Però dintre d’un viatge hi ha molts viatges. Només aquells més agosarats algun cop han agafat un microscopi i han vist, amb els seus propis ulls, la vida subcòdex. Un mar d’organismes que van a la recerca de la millor història. El microscopi ens permet observar aquesta vida paral·lela. És un artefacte que ens permet accedir a aquella realitat inaccessible als nostres sentits. Fa de pont entre la realitat humana i la microscòpica.

A més dels insectes algunes recerques pioneres dutes a terme durant els últims anys han trobat més organismes vius dintre dels llibres, en diuen “organismes digitals”. Són petites entitats digitals formades per bits que passegen còmodament entre les fulles dels nostres llibres. Aquestes entitats s’agrupen en cadenes de bits que prenen forma d’au, de poma i fins i tot de lletra. Les cadenes són capaces d’emular qualsevol imatge que puguem imaginar al vell mig de la nostra pàgina. Però per observar-les ens calen uns artefactes especials, que com el microscopi, augmenten les nostres capacitats cognitives. Ha estat necessari inventar artefactes específics per a poder analitzar-los doncs el microscopi no permet generar representacions lumíniques a partir de la síntesis dels organismes digitals.

Un dels casos més coneguts és el de l’artista Suïssa Camille Scherrer que conjuntament amb un centre de recerca en visió per ordinador (tècnica utilitzada per dotar d’intel·ligència òptica a un ordinador) van desenvolupar el projecte Le monde des montagnes, 2003.

En aquest projecte el lector pot veure com els organismes digitals donen vida a les fotografies que van impreses en les pàgines del llibre. Curiosament aquests organismes són molt més evolucionats que els microbiòtics i poden arribar a interpretar el text fins al punt de nutrir-lo d’imatges evocadores que esperen ser explorades pels lectors més àvids.

Absort per l’efervescència de la descoberta Carles Sora formula la hipòtesi de que els organismes digitals no depenen del text per a sobreviure sinó del fet de viure estancs dintre dels llibres. L’autor creu que aquests organismes en nodreixen d’històries del món real a partir d’un sistema auditiu i no necessàriament del contingut textual. La verdadera història de la Vocal A, 2008, és un projecte que demostra aquesta hipòtesi. En aquest cas l’artista explora la comunicació entre l’ecosistema digital i el textual escrivint directament sobre pàgines d’un llibre en blanc.

Dintre d’aquesta particular cronologia de la recerca de microorganismes digitals dels llibres cal tindre present una recerca fundacional. Beyond Pages, 1995, de Masaki Fujiata era un projecte que permetia ja aleshores visualitzar a partir d’un projector els organismes digitals. I a partir d’un bolígraf electrònic permetia interaccionar amb les entitats digitals. Aquest projecte ha permès apropar la ciència a la síntesi d’aquests organismes digitals arribant a resoldre una de les primeres grans hipòtesis de recerca: els organismes digitals són juganers.

Les últimes investigacions al voltant d’aquestes descobertes han afavorit un coneixement quasi total de l’ecosistema digital que ha permès orientar aquestes descobertes cap al mercat més comercial. The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore, de Moon But Studios, 2011, és un clar exemple de les possibilitats que aquest nou entorn ens pot aportar en aquesta direcció.

Aquestes descobertes estan facilitant noves exploracions al voltant de la narrativitat i de la participació del lector en la lectura. Oferint noves capes de percepció.

Una adaptació d’aquest text va donar forma a un guió del programa #127 de La Malla Tendències,veure el programa.