T’agradaria poder canviar el final de la teva pel·lícula preferida? Evitar la destrucció del món en la recent Melancolia de Lars von Trier o canviar la mort de Leonardo Dicaprio per la del personatge de Kate Winslet a Titanic? Això és el que et permet fer la ficció interactiva, que ja és present al teu sofà, al llit i fins i tot al metro de la mà de les tauletes.

La ficció audiovisual interactiva no és una innovació d’aquesta dècada sinó que podem remuntar-nos, com a mínim, al 1967 on tenim constància d’una de les primeres projeccions de cinema interactiu, Kinoautomat de Radúz Cincera. En aquella projecció un moderador preguntava a l’audiència quina opció triar d’entre dues possibles en diversos moments de la projecció. Un “tria la teva aventura” en versió col·lectiva. I podem avançar dintre del format del videodisc amb Dragon’s Lair de Cinmatronics del 1983 o amb algunes perles del CD-Rom com Immemory del pioner Chris Marker el 1998 o 92 Faces, de Peter Greenaway del 2000. Un territori ben explorat.

Esgotat el suport de CD-Rom, és a la xarxa on s’han produït als darrers anys les millors ficcions interactives. Un bon exemple d’això són dues produccions multiplataforma de HBO, Imagine iVoyeur, incomprensiblement no accessibles en l’actualitat des de la web de la productora. Aquestes dues sèries oferien una ordenació espai/temporal de la narració molt innovadora on se li donava a l’espectador la llibertat d’explorar una trama que es presentava de manera no lineal a través d’una metàfora visual que organitzava el contingut. Un altre exemple més proper és la sèrie Els Convidats de la productora Atzucac Films, coproduïda per la Xarxa de Televisions Locals. En la versió web d’aquesta sèrie multiplataforma els espectadors havien de resoldre jocs interactius per poder obtenir pistes que permetien aprofundir en la trama.

Però les històries no entenen de fronteres ni suports i s’escampen per qualsevol format o tecnologia present. L’acadèmic i guionista Nitzan Ben-Shaual, autor del llibre Cinema of Choice: Optional thinking and narrative (Berghahn Books), va dirigir el 2010 Turbulence, la primera pel·lícula interactiva realitzada per a pantalla tàctil que explorava noves narratives i formes d’interacció. La pantalla tàctil, així com els dispositius mòbils, ofereixen noves tecnologies de manipulació, localització o de manipulació del contingut.

En les tauletes el gènere de ficció s’ha establert satisfactòriament gràcies a les adaptacions de clàssics literaris com les aplicacions d’Alícia o Els tres porquets, quasi totes enfocades al públic infantil. Curiosament, la majoria d’aquestes adaptacions interactives (o “llibres augmentats”, com alguns s’entesten a anomenar-les, ja sabem que la terminologia americana ven) aporten poques novetats a la ficció interactiva amb versions hipertextuals del contingut i interaccions poc significatives que generen més aviat frustració i distracció a la lectura.

Però si busquem bé podem trobar algunes experiències interessants. Frankenstein d’inkle és un bon exemple de maduració en la concepció del disseny interactiu d’una adaptació textual a un mitjà interactiu, així com Papercut, Chopsticks o On the road de l’editorial Penguin. Són elsserious games de les apps. Però també n’hi ha d’infantils, com Cinderella. Aquestes aplicacions, tot i que també són adaptacions literàries, intenten trobar el seu propi espai en el llenguatge interactiu, integrant l’acció de l’usuari i els continguts de maneres realment originals, úniques d’aquest mitjà. I això sí que és innovar.

I el cinema? Doncs també té el seu lloc. Touching Stories és una aplicació per a iPad (ja no està disponible a l’Apple Store) que presentava quatre pel·lícules interactives, un bon exemple de la sempre interessant productora Tool. I també hi podem trobar firmes conegudes, com la de Christopher Nolan treballant amb el compositor Hans Zimmer en la creació de l’aplicacióInception per iPhone, que més que una adaptació, és una recreació.

En resum, l’aparició de les tauletes ha obert un nou espai de creació i distribució de narrativa de ficció interactiva on podrem seguir gaudint de noves i interessants propostes que explorin el mitjà interactiu. I en gaudirem com cal, asseguts al sofà, amb el moviment hipnòtic d’un trajecte de tren o al llit entre coixins. Però a més, ho farem sense interferències, perquè amb sort durant 30, 40 o 50 minuts no consultarem el correu, no mirarem el Twitter i ni tan sols farem el tafaner al Facebook, el sancta sanctorum de les ficcions, individuals això sí.